La imatge que tenim avui en dia d'un dels personatges més tradicionals i coneguts del món se la devem a Coca-Cola. Parlem del Pare Noel o Santa Claus, conegut amb aquest nom als països nòrdics.
Haddom Sundblom va ser el creador, il·lustrador de Coca-Cola durant molts anys, d'origen suec i a qui, per cert, no agradava el sabor de Coca-Cola. Estem a l'any 1931. Sundblom va representar un personatge eternament alegre, carregat d'anys, amb barba i grassonet, que vestia amb els colors de la marca. Els colors amb que era representat abans, com el verd, el blau, el negre i el groc van ser substituïts pels colors de la marca, el vermell i el blanc. El cinturó i les botes negres van acabar de donar-li l'aspecte de bondat i simpatia que encara manté. Tot un símbol dels nostres dies, el Pare Noel deu la seva imatge actual a Coca-Cola.

A la dècada dels trenta, la companyia aèria Delta Airlines va ser la primera en servir el refresc als seus clients en ple vol. Els seus avions Fokker portaven el logotip de Coca-Cola a les ales.

Aquests són alguns dels requisits que s'havien de complir estrictament a l'hora d'utilitzar la marca en publicitat a finals dels anys 30:
- No separar mai la marca Coca-Cola en dues línies.
- La frase "marca registrada" sempre apareixerà a la primera C del nom, encara que fos il·legible.
- La marca no s'ha d'esborrar mai de forma que sigui llegible. (Actualment, quan el material de deixalla de Coca-Cola s'inutilitza, s'acostuma primer a pintar-ho de blanc o un altre color, per tal que la marca no sigui reconeguda. És a dir, d'aquesta manera és molt difícil veure un objecte amb el logotip de la marca en una abocador). Detalls de prestigi...
- A les pintures de tela o les fotografies és preferible que hi surti una noia morena abans que una rossa, en cas de que aparegui una dona a l'anunci.
- No mostrar ni insinuar que Coca-Cola pot ser beguda per nens petits.

El "Departament de Policia" de Coca-Cola, nom amb el que es coneix al Departament de Protecció de la Marca, té l'objectiu d'investigar i analitzar el bon ús del producte. Els agents d'incògnit visitaven periòdicament els establiments i prenien mostres del líquid, que posteriorment seria analitzat. En el cas de detectar alguna falsificació, cosa que era molt habitual, la companyia enviava una carta d'advertència a l'infractor i si es mostrava contrari i reticent era denunciat i anaven a judici. Coca-Cola mai va perdre cap d'aquets judicis.

S'ha de destacar que en aquells anys les begudes de cola eren molt nombroses i el que es pretenia era que no s'utilitzés el bon nom de la marca com a reclam per a la venda d'altres productes de qualitat inferior.