L'afició del General Eisenhower per la Coca-Cola es reflexa en una anècdota molt celebrada per la companyia.
Després de sopar opíparament en un restaurant, li van preguntar si desitjava alguna cosa més.
-"Em podríeu portar una Coca-Cola?", va demanar.
Després de beure's el refresc ràpidament, el general va preguntar si podia fer una nova comanda. Van contestar-li que demanés el que volgués, és clar...
- "Una altra Coca-Cola, si us plau".

"...pensareu que el vostre fill ha tingut massa temps el cap al sol, però fa dos dies varen caminar 16 km. per a comprar una caixa de Coca-Cola, i desprès, carregar-la uns altres 16 km. per tornar a la companyia. Mai et podries imaginar com de bona estava..." (Soldat Allan Davidson, als seus pares. Normandia, 1944)

Otto Dietrich, cap de premsa dels nazis, va declarar al 1942 que "els americans no han donat una altra cosa a la civilització que el xiclet i la Coca-Cola".
Perquè expliquem aquesta "veritat a mitges"? A continuació ho esbrinareu.
Coca-Cola sempre s'ha vanagloriat de que el seu producte és considerat un producte local a qualsevol lloc. L'anècdota que ara explicarem està molt relacionada amb les declaracions que va fer Otto Dietrich.
Durant els primers mesos de 1945 un grup de presoners de guerra alemanys, desconfiats i molt espantats, van desembarcar a Hoboken, Nova York. Quan un d'aquests presoners va senyalar un rètol de Coca-Cola que hi havia en un edifici pròxim, tota la resta va començar a parlar entre ells i a gesticular. El soldat que els vigilava, desconcertat, va demanar una explicació per tot aquell enrenou a un dels soldats germànics que parlava anglès.
- "Estem sorpresos... -va contestar el presoner alemany- de que vostès tinguin també Coca-Cola ". Tant alt era el grau d'acceptació del refresc, fins i tot, durant la guerra, que ells creien que la beguda era un producte exclusivament alemany.
Una vegada més es demostrava que els dirigents nazis només entenien allò que els interessava.

Les emissions de ràdio de l'Imperi Japonès proclamaven que "amb Coca-Cola hem importat els gèrmens del mal de la societat nord-americana". Pocs anys després, Japó seria el major consumidor del refresc en el continent asiàtic.

"...consumir aqueta beguda és com tenir casa teva molt a prop de nosaltres; és una de aquelles petites coses que veritablement compten..." (Soldat Jimmy Woon. Sicília, 1994)