Quan va esclatar la guerra al 1938, els homes de Coca-Cola estaven venent a Alemanya quasi 4.5 milions d'ampolles l'any. Hi havia 43 fàbriques en marxa i 9 més es trobaven en construcció. El Mariscal Goering va permetre la importació del ingredient 7X per a l'elaboració de Coca-Cola, ja que com es sabria més tard, pretenia nacionalitzar l'empresa i fer-se amb la fórmula original.

Fins el 1942, el subministra de Coca-Cola era més o menys estable, tot i que estaven en guerra, però quan es va deixar de importar, els empresaris alemanys propietaris de les fàbriques, entre ells Max Schmeling, campió mundial de boxa, van haver d'inventar-se-les per mantenir i treure profit de les seves fàbriques. S'havia de crear una nova beguda que donés impuls a tot aquell aparell tan costós que ja estava instal·lat. Es va pensar en un refresc de fruites, aprofitant les restes de les restes, amb sacarosa i variant la qualitat i quantitat de fruites amb la disponibilitat d'existències. Tot això va portar a la creació del precedent d'una beguda tan famosa com la Coca-Cola. Estem parlant del refresc que avui en dia tots coneixem pel nom de Fanta, nascuda sota el règim nazi, però de mires molt més amplies. La nova beguda es va registrar a Alemanya. Es va crear un envàs distintiu i es va vendre el suficient com per mantenir a les empreses actives durant el temps de guerra, fins i tot després de que els EE.UU entressin en el conflicte.

En territori nazi, a plena batalla i considerant a Coca-Cola com una beguda "non grata", els embotelladors es van atrevir a incloure la frase: "és un producte de Coca-Cola Gmbh" a les etiquetes, ja que d'aquesta manera disposaven de certa garantia davant del consumidor nacional .
L'any 1953 es van vendre més de 3 milions de caixes, tot i que sovint s'utilitzava per endolcir les infusions, perquè el sucre estava rigorosament racionat.

Per tal de mantenir l'equilibri amb el govern nazi, els embotelladors es van veure obligats a deixar els seus camions de repartiment pel transport i distribució d'aigua. Per evitar que les ampolles de Fanta fossin destruïdes en els continus "raids" aeris, eren emmagatzemades, plenes d'aigua per evitar vibracions, en coves i pous de mines. Però, malgrat tots aquests esforços per salvar els envasos, no van poder fer res per preservar les seves fàbriques. Les 43 embotelladores que hi havia a Alemanya van ser destruïdes.

Al final de la guerra, el govern nazi va exigir a la companyia, sota l'amenaça de deportar-los a un camp de concentració, un canvi de nom en un termini màxim de dos dies. Per sort per a tots, Hitler es va suïcidar el dia després.