Quan avui en dia es parla de begudes "blanques" (sense colorants), és a dir, que semblen aigua, però que no ho són, molts ens recordem de la Tab Crystal, la Pepsi Crystal, o el whisky transparent.
Aquest "invent", com sempre, ja havia estat ideat abans per Coca-Cola i es coneix aquesta història amb el nom en clau de "Episodio de la Coca Blanca".
Viatjarem a l'any 1949. El General Einsenhower va oferir un refresc de Coca-Cola al general soviètic Georguis Konstatinovich Zhukov, a qui li va encantar. Zhukov va demanar-li algunes ampolles, però amb la condició de que aquestes no es semblessin a Coca-Cola, ja que un general soviètic no podia ser vist consumint un símbol de l'imperialisme americà.
Einsenhower va encarregar al general Clark, qui per la seva banda havia de parlar amb el President Truman. Truman va buscar un químic per que eliminés el color acaramel·lat de la beguda; a continuació es va ordenar la fabricació d'una botella de tipus convencional i una xapa de color blanc amb una estrella vermella al centre.
Un cop aconseguit tot el material es van embotellar 50 caixes i van ser enviades al general Zhukov. El militar va quedar encantat amb el desenvolupament d'aquest invent i es va disposar a consumir la seva beguda. Va encarregar el dinar al seu ajudant i, juntament amb el "borsch" (típica sopa russa de remolatxa i verdures), venia, en un principi, una ampolla d'aigua mineral. Va obrir l'ampolla, va fer un glop lentament, va emetre un lleu rot i va exclamar, gairebé murmurant..."...Ah! Coca-Cola".
Aquest episodi, conegut com la Coca Blanca per els russos, va ser considerat pels serveis d'intel·ligència nord-americana com a secret d'Estat durant molts anys.

A l'any 1948, en una enquesta realitzada als veterans de guerra per la revista American Legion, el 64% dels excombatents van declarar que la Coca-Cola era la seva beguda preferida.

"...a la vida civil, quan n'hi ha Coca-Cola en abundància, es pensa que és bona i prou. Però quan s'experimenta la seva manca, o es suporta la seva absència, s'adquireix un nou concepte del que realment representa per a nosaltres com a nord-americans..." (Caporal George Brennam, empleat de la companyia al seu patró. Itàlia, 1945)

Nota del'autor:
Fins aquí les aventures de la companyia a la II Guerra Mundial. Malauradament, les guerres no es van acabar i tant a Corea com a Vietnam i més tard, a Kuwait i l'Irak, es tornarien a repetir situacions semblants. Si l'home no pot o no sap com parar la bogeria, encara menys ho pot fer un simple refresc. Tot i que, el que si que va fer Coca-Cola, potser amb arguments comercials tot sigui dit, va ser intentar pal·liar, dintre de les seves possibilitats, el terror, la por i l'angoixa que tota guerra genera, portant la bandera de l'esperança a tota una generació.