Temps de postguerra.
La II Guerra Mundial ha finalitzat.
Coca-Cola, com d'altres empreses, va dissenyar, arrel d'aquesta data, el seu futur amb una perspectiva totalment diferent. Però, sincerament, el benefici que va aportar la confrontació mundial a Coca-Cola va ser molt més important que el què va produir la marca a la guerra. Tot i que això no té gaire rellevància. La seva influència també va servir per desprestigiar a la marca en altres llocs. És a dir, una cosa per l'altra.

Els seus dominis es van estendre per tot el món d'una manera impressionant. A continuació exposem alguns exemples, tant positius com negatius.
- Egipte, un país que desconeixia que era una Coca-Cola al 1945, embotellava, cinc anys més tard, al 1950, més de 350 milions d'ampolles l'any en les seves sis fàbriques, encara que els demagogs islàmics afirmaven que el líquid es produïa amb sang de porc.
- Islàndia, el primer país europeu on es va instal·lar una embotelladora en temps de guerra, és capdavanter amb un rècord inimaginable al 1942: el consum per càpita en aquest país, on la Coca-Cola es coneguda com "Heilnaemnt og Hressandi" (Deliciosa i Refrescant en islandès ), excedeix a qualsevol país o nació del món, fins i tot els EE.UU. A més, és junt a l'estat Mèxicà el més gran consumidor mundial de Coca-Cola. Països que climatològicament i geogràficament no tenen res en comú, ostenten aquest rècord tant curiós.
-La Xina, al 1949, governada per Mao Tse Tung, s'aïlla darrera la "Cortina de Bambú". Aquesta barrera atemoria a la companyia perquè un dels ingredients bàsics de la fórmula secreta 7X és la casia, o canyella de la Xina. Coca-Cola, no obstant, va prosseguir els seus negocis amb aquest país a través de Londres.

El rebombori a nivell mundial que va causar l'expansió comercial de la companyia va ser enorme, i més encara en els països alliberats:
- A França es va interposar un judici contra l'empresa per violar una llei de 1905, que prohibia la venda de productes medicinals sense un permís corresponent.
- A Xipre, els terroristes escrivien el signes de la faç i el martell a sobre del rètols i cartells de la marca.
- A Suïssa es volia prohibir la beguda per contenir un mínim de àcid fosfòric, molt menys que el que porta un suc de taronja.
- A Bèlgica, el país de la cervesa per excel·lència, els empresaris del sector van veure perillar els seus ingressos. Així, es van unir per comprar les llicències d'embotellament de Coca-Cola... però, per no fer-ho!!!
- A Brasil es deia que la Coca-Cola produïa càncer i deixava impotent als joves.
- Al Japó, es deia que deixava estèrils a les dones.
- A les Filipines van córrer rumors de que la beguda feia caure les dents o que un treballador de la fàbrica de cerveses San Miguel va caure en un dels tancs de xarop de Coca-Cola, la qual cosa va donar un nou sabor al producte. Respecte al cas del treballador, és cert que va morir al caure dins d'un tanc... però de Pepsi!, que distribuïa aquesta cervesa i era la seva aliada en la zona.