Seguim amb les ximpleries.
- En El Marroc, els addictes a Pepsi atacaven als consumidors de Coca-Cola per ser "independistes" (és a dir, sudista).
- Els irlandesos deien de la gasosa que era "un bany de peus medicinal".
- Els italians que era com "llepar a un atleta després de fer-li un massatge".
En moltes ocasions, tots aquests atacs no feien més que enfortir la marca, i es tornaven contra els detractors.
- A les Illes Barbados hi ha una llegenda sobre refresc: transforma el coure en or.
- A Haití, terra de "zombis", una vella va reviure després de morta gràcies a que el seu nebot li va donar a beure una Coca-Cola.
- A Rússia, les dones utilitzaven el refresc per a combatre les arrugues o bé, de contraban, la canviaven per mitges.
I per a acabar la definició d'una cambrera japonesa: "Coca-Cola és com el sabor amarg i dolç del primer amor"

Tota aquesta relació d'amor i odi, és, no obstant això, el major èxit comercial que un empresari o la seva empresa pot esperar: mai un producte ha rebut una quantitat tan gran anuncis gratuïts en la premsa. Un cop més, la dita es compleix: "El què és important és què se'n parlin d'un, encara que sigui negativament."
Per a combatre els rumors que la beguda era perjudicial per a la salut, la companyia patrocinava nombrosos esdeveniments esportius i no perdia l'ocasió de promocionar-se en territoris encara no molt propensos a rebre el seu missatge. L'any 1952, durant els Jocs Olímpics d'Hèlsinki, va oferir una de les refrigeradores al combinat soviètic. Quatre anys més tarda, en Melbourne, el mateix equip soviètic va consumir 10.766 botelles.

Però no només d'esport viu la companyia i ja que la beguda és la preferida de molts caps d'estat i polítics. Promocionar aquesta imatge és una de les facetes preferides de la marca. La llista de governants amants de Coca-Cola és molt llarga. Entre ells estan o estaven els següents personatges: El Rei Faisal de l'Irac; El Rei Faruk d'Egipte; Hussein de Jordània; El sultà del Marroc; Ike Eisenhower; Richard Nixon Lyndon. B. Johnson; John F. Kennedy; les princeses d'Holanda; el dictador cubà Batista i el seu successor en el govern Fidel Castro (encara que sembli increïble) i el papa Joan Pau II

Una altra anècdota sobre el tema ens mostra fins a quin punt la marca estava a tot arreu. Un turista americà que viatjava pel desert del Sàhara acompanyat d'un guia, s'endinsava en el territori erm amb l'esperança de perdre's en la immensitat. Quan va veure que encara havien vestigis de l'home al seu voltant li va preguntar al guia quan deixarien de veure la civilització. El guia no va entendre molt bé la pregunta i li va demanar que l'hi aclarís. "Quan arribarem a un punt on ja no existeixi res que tingui a veure amb Coca-Cola?", va preguntar l'americà.
El guia va encongir les espatlles i va respondre: "Mai", assenyalant una immensa tanca publicitària amb un anunci del refresc que emergia per darrere d'una duna.

L'any 1953, el món ja havia consumit els seus primers 76.000 milions de litres de Coca-Cola i la marca estava plenament consolidada, de tal manera que era difícil no veure els anuncis del refresc en qualsevol lloc del globus.