Estem a la dècada dels 60, que comencen amb una campanya publicitària que va arrasar. L'eslògan "Todo va mejor con Coca-Cola" va treure de polleguera al seu etern rival Pepsi. "Ens estan aniquilant..." deien ells, ja que "qualsevol cosa que nosaltres diguem, ells respondran sempre: Sí, però tot va millor amb Coca-Cola".

L'any 1963 el famós director de cinema Billy Wilder va dirigir per a la companyia una de les pel·lícules més famoses de Coca-Cola; el film "One, Two, Three", una sàtira sobre la implantació de la marca a l'Alemanya de l'Est i la fòbia anticomunista de Coca-Cola, interpretada pel gran James Gagney i ambientada al Berlín de la postguerra.

Al 1961, gairebé 15 anys després de la fi de la guerra, els japonesos ja poden comprar Coca-Cola lliurament. Fins aleshores només la podien comprar de contraban o bé a través dels militars nord-americans estacionats al seu territori. La companyia va seleccionar amb molt de compte les empreses que embotellarien i distribuirien el refresc, i entre elles, marques tan conegudes com Mitsubishi, Kikkoman, Kirin, Fuji o Sanyo.
"SKATTO SAWAYAKA COCA-COLA", o el que és el mateix "Bevem una Coca-Cola ben freda" seria l'eslògan de tota la joventut japonesa.

A més de l'anglès, l'alemany, el francès i el castellà, la Coca-Cola es promocionava en més de 60 llengües que incloïen l'ashanti, l'ibos, el lingala, el shindi, el swahili, el tagal, l'urdu o el zulú. El català i les altres llengües oficials d'Espanya van haver d'esperar gairebé 25 anys, i tots sabem el per què. I encara ara, ja dins el segle XXI, el català és quasi totalment marginat a la publicitat de la companyia.

Molt pocs saben que la lluita pels drets civils de la població de raça negra a USA, amb l'assassinat de Martin Luther King com a màxim exponent, va tenir com a punt de partida un fet succeït el dia 1 de febrer de 1961.
Aquell dia els propietaris del restaurant Woolworth, a Greensboro, es van negar a servir Coca-Cola i hamburgueses a quatre estudiants negres que seien a la barra del local. Al dia següent els nois van tornar amb 23 amics i van començar una baralla amb els amos i clients del restaurant. La protesta s'havia iniciat i la violència i l'odi dels tres anys següents van trastocar a tota la societat americana.

El congrés per a la Igualtat Racial (CORE), va exigir a la companyia que la gent de color aparegués en els anuncis de Coca-Cola.