Al 1965 van aparèixer a la televisió els primers anuncis protagonitzats per artistes de color. Barbara McNair, Ray Charles, The Supremes, Fifth Dimension, Areta Franklin, Marvin Gaye o Gladys Knight, van transmetre el missatge de "Todo va mejor con Coca-Cola" amb sentiment i molt de ritme. A més dels anuncis en "color", molts artistes famosos de la música pop es van unir a Coca-Cola per cantar el popular espot: Everly Brothers, Neil Diamond, Jan & Dean, Moody Blues, Petula Clark, van interpretar noves versions alegres i juvenils. Fins i tot es va negociar amb els Beatles, però, tot i que havien posat per a la companyia, eren massa cars.

Aquell mateix any, el govern de Bulgària va signar un contracte per embotellar Coca-Cola. Altres països del Teló d'Acer com Iugoslàvia, Txecoslovàquia o Romania van seguir les seves passes mesos més tard.

Durant la guerra del Vietnam, al igual que va succeir a la II Guerra Mundial, la companyia va construir plantes embotelladores a Danang i Saigon.

L'any 1969, Coca-Cola introdueix el primer canvi en la seva imatge exterior. Modifica el seu logotip amb un nou traç dinàmic que reproduïa els contorns sinuosos de l'ampolla, modernitzant la seva imatge. Aquest canvi, anomenat Projecte Arden, presentat en una sumptuosa festa, va ser l'esdeveniment més important a la ciutat d'Atlanta d'ençà que s'havia estrenat la pel·lícula "Allò que el vent s'endugué".

Per a saber que representava la publicitat per a Coca-Cola, atenció a aquesta dada de l'any 1969: Els ingressos bruts van ser de 1.300 milions de $, produint uns guanys de més de 121 milions de $, dels quals es van gastar en publicitat 100 milions de $. És a dir, que el 82.6% dels guanys es tornaven a invertir novament en publicitat.

Al 1968 els àrabs van boicotejar a Coca-Cola per haver permès l'embotellament del refresc a Israel. Això va suposar un cop molt dur per a la companyia ja que el món àrab representava un client molt important. Un periodista va fer veure a la marca que un lloc de Coca-Cola, des del Marroc fins a Pakistan, era el nou oasis en el món de les tòrrides i àrides nacions.