|
La dècada dels 80 està marcada per un fet primordial
en la història de Coca-Cola. El "canvi" de fórmula
i sabor del refresc van ser determinants en el seu futur. Però
no avancem esdeveniments.
El
30 de maig de 1980 va ser designat com a nou president Roberto Goizueta.
Era cubà amb avantpassats bascs. Als 18 anys no parlava una
paraula en anglès, tot i que va acabar els seus estudis en
el desè lloc de la seva promoció a la Universitat
de Yale.
L'any 1982 es llança al mercat la campanya "Coca-Cola
es así". Amb aquest eslògan, la companyia torna
a recuperar el seu crèdit perdut anys enrere i congrega al
centre d'Atlanta a 2.000 embotelladors de Coca-Cola de tot el món
per tal que vegin la projecció de l'anunci. Al mateix temps,
a les 9.15 del matí s'emeten en bloc tots els anuncis per
les tres emissores de TV més importants, calculant què,
al voltant de la mitjanit, més de 150 milions de nord-americans
havien escoltat aquest espot.
Un
any més tard, al 1983, Coca-Cola adquireix els Estudis Columbia
per 750 milions de $, gairebé el doble del valor de les seves
accions al mercat. A partir de la compra de l'estudi, Coca-Cola
obté èxits descomunals al produir pel·lícules
com Tootsie, Gandhi, The Toy, Murphiy's Romance i Ghostbuster. Des
de 1982, la introducció de la marca en grans films és
notòria.
Aquell
mateix any comença l'enderrocament d'un vell edifici de la
companyia situat a l'Avinguda Nord. Com a record nostàlgic,
es van repartir els totxos de l'edifici entre els treballadors com
a record dels bons temps.
L'any
1984 Coca-Cola posa a disposició dels seus consumidors d'arreu
del món una nova línia telefònica internacional
gratuïta i contracta al cantant espanyol Julio Iglesias per
seduir al públic femení, als consumidors estrangers
i a gairebé 30 milions d'hispanoparlants que viuen als EUA.
En
las Olimpíades californianes de Los Angeles, Coca-Cola es
va refer del fracàs dels Jocs anteriors, a Moscou, ja que,
tot i que tenia l'exclusiva, elsEE.UU i d'altres països van
boicotejar els Jocs i no van assistir per decisió dels seus
governs.
I arribem
a l'any més crític que ha viscut la companyia en tota
la seva història.
1985 es convertiria en un any molt important, potser el més
important. Els esdeveniments que ara s'explicaran es coneixen amb
un nom que resumeix el que veritablement va succeir.
Estem
parlant del Gran Error del Segle.
|