El projecte Zeus, o Tampa, o Eton, o Projecte Kansas, com es va conèixer finalment, només tenia un objectiu: canviar el sabor de Coca-Cola de manera que fos més dolç, tal i com començava a predominar els gustos aquells anys.
El primer dia de gener de l'any 1985, es van reunir Robert Woodruff, "L'Amo", el gran Amo i Roberto Goizueta, president de la companyia durant aquell anys. L'Amo tenia 95 anys, quatre menys que Coca-Cola, empresa que va dirigir més de 60 anys. Goizueta, el químic cubà, qui es va convertir en el primer executiu estranger de la companyia, li explica els motius del canvi de fórmula de la beguda. Pepsi avançava molt fort i havia arribat el moment de modificar la "vella fórmula", tot i que era molt arriscat.

Robert Woodruff, pràcticament sord i cec, i gairebé a les portes de la mort, escolta atentament el discurs del cubà. Goizueta es manté en silenci esperant una resposta del vell director. Els ulls de "L'Amo", encesos, brillants; queia una fina pluja; va sospirar i amb una fil de veu va dir una sola paraula que canviaria tota la història: "Fes-ho".
Evidentment tenim notícies d'aquesta important reunió per declaracions de Goizueta, ja que només van assistir-hi ells. Tot i que ningú va acusar a Goizueta d'haver mentit, molts empleats de la companyia es neguen a creure que Woodruff hagués aprovat la modificació de la fórmula. A partir d'aquell moment, Woodruff deixa de menjar i dos mesos més tard, el 7 de març de 1985, tan sols un mes abans del llançament de la NEW COKE, mor Robert Woodruff, un dels millors empresaris de totes les èpoques.
Mai s'assabentaria del enrenou que es va formar amb "l'intent" del canvi de sabor. Durant els tres mesos següents, es van rebre milers de trucades a través de les 800 línies telefòniques de les que disposa la companyia i centenars de milers de cartes en les que els consumidors exigien, de manera categòrica, tornar a la antiga fórmula.
Aquestes cartes, que eren molt semblants a les que van enviar els soldats a la companyia durant el període de la II Guerra Mundial, revelaven de forma clara el veritable problema: Coca-Cola era una vella amiga, un talismà, una espècie d'emblema.
S'havia intentat canviar un símbol nacional només per una qüestió de moda i a més sense pensar en el consumidor, qui tenia per bandera a Deu, la Pàtria i Coca-Cola.