Per tal que la marca Coca-Cola fos legal, es va tramitar la patent el 28 de Juny de 1887.

El 8 de Juliol del mateix any, Pemberton ven el 66% dels seus drets sobre la marca. De constitució feble i febril, estava malalt i necessitava diners per a sobreviure. El 16 d'Agost de 1887 mor, deixant a Asa Candler com únic soci i propietari.

Segons Candler, els principals consumidors de Coca-Cola són professionals i homes de negocis, que generalment no es gasten els diners en alguna cosa que no els dóna res a canvi.

La fórmula secreta de Coca-Cola s'identifica amb el codi 7x. Per a evitar que els ingredients secrets caiguessin en mans de desaprensius i competidors, les factures dels proveïdors eren obertes personalment per Asa Candler.

Al maig de 1892, Candler va decidir registrar la marca. Allò que al principi semblava ser un simple tràmit, es va convertir en un problema: algú, ja havia registrat aquest nom. Benjamín A.Kent, de New Jersei, va inventar un tònic l'any 1883 a base de fulles de coca i cola. Li va agradar la juxtaposició de les dues paraules i la va batejar com Coca-Cola. Aquest tònic "reconstituent" contenia dosis molt importants de cafeïna i cocaïna, a més d'una generosa quantitat de whisky, anomenada de manera eufemística "esperit de cereals". Si comparem la semblança de la capçalera d'aquesta beguda a la creada per Robinson per a la genuïna Coca-Cola, entendrem d'una manera clara, concisa i concreta la llegenda que ha caigut en contra de la marca original sobre el seu contingut en drogues.

Segons el publicista William C.D'Arcy (1942): "La Coca-Cola no és una necessitat fonamental, com ens agradaria que fos. És una idea -és un símbol- és la marca que distingeix a un talent inspirat".