L'any 1988, la meitat de totes les begudes no alcohòliques que es consumien arreu del món, eren Coca-Cola.

Indonèsia, un país que compte amb gairebé 200 milions d'habitants, és un dels preferits de Coca-Cola. Per la seva situació, en la línia de l'Equador; per la seva religió musulmana, que no acostumen a beure alcohol; per la seva mitjana d'edat de quasi 18 anys, és un paradís per a la companyia. No obstant, la Comunitat Europea, amb 81 ampolles/anys per càpita i França en particular amb 31 ampolles/any per càpita, sempre ha suposat un "petit problema" tot i que la beguda està establerta des de 1920.
Després d'una estudiada infiltració, des de EuroDisney fins els Jocs de Barcelona, a finals de 1989 la Comunitat Europea contribueix en un 29% dels guanys de la companyia.

Al Japó comencen a caure les vendes, problema degut principalment a la posició desfavorable que oferien els Estats Units cap a l'economia japonesa. Tot i que hi havia més de 2 milions de màquines distribuïdores del refresc, la majoria de la població nipona creia que Coca-Cola era només una beguda per a joves rebels.
La companyia, per tal de recuperar mercat i beneficis, llança una campanya: va recórrer tot el país amb un gran camió, el Mobotron, equipat amb un monitor de vídeo de 5 metres d'alçada, però no va aconseguir grans canvis. Però, a grans mals, grans remeis: Coca-Cola ven a Sony la Columbia Pictures per 3.400 milions de $. Arrel d'aquesta acció, es va fer una crítica molt forta per part de tots els sectors econòmic nord-americans, ja que posava en mans dels japonesos tot un símbol del món cinematogràfic. Però la companyia va guanyar 2.700 milions, ja que, recordem, aquesta productora "només" havia costat 750 milions de $ uns anys enrere.

D'una altra banda, al setembre de 1989, la companyia decideix fer una altre cop d'efecte: refer el famós anunci del turó. El "remake" del millor espot de tota la història retornaria les esperances. La idea era reunir als artistes de l'anunci original i als seus fills al cim del mateix turó. Es va intentar reunir a tots aquells que havien participat, però només van trobar a 25 dels 200 inicials. Allò no importava. L'anunci es va rodar en 5 dies i l'efecte que es va aconseguir va ser molt més gran aquesta vegada. La senzillesa havia aportat tot allò que els cantants de moda i els esportistes no havien aconseguit.